Per què a les persones ens posen tants de problemes per viatjar (no podem ni portar aigua embotellada o un xampú a la maleta, ens fan descalçar i treure el cinturó cada vegada, portar i ensenyar el DNI o el passaport o el visat a cada porta) i en canvi els diners poden anar d’un lloc a l’altre sense cap problema, sense cap identificació, sense pagar cap impost, sense cap control obviant si provenen del tràfic d’armes o de drogues o de persones o d’influències? Ha de tenir més dignitat un bitllet de banc que una persona?

Per què als ciutadans se’ns retallen drets socials, sous, pensions, se’ns pugen impostos, mentre que amb els diners aconseguits es segueixen ajudant a bancs i caixes que paguen milions d’euros (sí, milions) als seus directius, incompetents i anomenats només pels seus contactes polítics?

Per què és tan fàcil canviar una llei tan fonamental com la Constitució per tranquil·litzar els mercats i en canvi és tan complicat fer lleis que protegeixin els hipotecats de la cobdícia dels bancs que segueixen perseguint-los fins i tot després d’haver-los pres el seu habitatge?

Perquè no ens escolten, perquè no tenim influència, perquè passen dels ciutadans…

Acabem amb tanta injustícia!!

Deixem de ser les úniques víctimes de la crisis!!

Avui milers de persones ocuparan carrers i places de més de 600 ciutats de tot el món. També a Eivissa, a les 19 hores, al passeig de S’Alamera (Vara de Rey).

Fem-nos escoltar!!

Després d’un intens debat entre els seus simpatitzants, la Plataforma ciutadana Eivissa Sostenible (ESOS), ha decidit finalment no concórrer a les properes eleccions generals.

Una part important dels simpatitzants veia el Senat com una institució tan inútil com cara, i una incoherència presentar-s’hi, encara que fos per demanar la seva dissolució.

La majoria ha constatat que una gran parts dels ciutadans d’Eivissa “passa” d’aquestes eleccions, i que té poc interès en el seu resultat. Per altra banda, els contactes amb altres forces polítiques i socials ha posat en evidència el cansament detectat en els mateixos, i l’acceptació resignada del resultat.

ESOS vol aprofitar l’avinentesa per criticar un cop més un sistema electoral que dóna poca opció participativa al ciutadà, que ha d’acceptar llistes tancades i en l’ordre ja establert, fent que l’elegit tingui poc contacte amb els seus representats; que dificulta el pluralisme premiant excessivament la representativitat dels partits majoritaris i exigint cada cop més requisits als minoritaris, que es veu que molesten;  i que discrimina les noves opcions impossibilitant una exposició igualitària d’idees i programes, permetent que només els partits amb grans pressupostos, amb fàcil accés el crèdit bancari, puguin tenir presència pública. No és d’estranyar, i hem denunciar-ho de forma clara i pública, que després la majoria dels polítics i governants estigui més preocupats per ajudar als bancs que a la gent. I que aquesta, acabi passant de les eleccions….

Per què després d’un mes cal sortir un altre cop al carrer? Bé, hem vist aquesta setmana com els escollits en les darreres eleccions prenien possessió dels seus càrrecs. Algun canvi? No, el mateix de sempre: contents d’haver-se conegut. En Bauzà al Parlament, la Sànchez-Jáuregui a Vila o n’Agustinet a Sant Josep… quanta satisfacció desprenien! Com que ells han guanyat, l’atur , la corrupció, la incertesa econòmica, la crisi… de cop s’han acabat. Ja tot és esperança, il·lusió, bon rotllo…

Però no, la situació general segueix sent la mateixa. Ara, precisament, pel proper 27 de juny està previst que el Parlament europeu aprovi l’anomenat Pacte de l’Euro, que significarà l’acord econòmic més important signat a Europa als darrers quinze anys. Malgrat això, n’heu sentit a parlar prou? N’estant debatent les seves conseqüències els nostres polítics? N’informen en profusió els nostres diaris? No.

El Pacte de l’Euro és la proposta dels Estats europeus a la crisi econòmica i passa, bàsicament, per reduir o suprimir millores socials amb l’objectiu de millorar la competivitat de les empreses. Més consum, més producció, més creixement… menys salaris, menys prestacions socials, menys serveis públic com a resposta a la crisi.

És a dir, no han après res. La crisi és provocada per l’avarícia de grans grups financers sense cap mena de control polític ni democràtic sobre ells. Els Estats els ajuden i hi aboquen milions i milions d’euros en el seu rescat. Milions que surten de retallades en beneficis socials pels ciutadans i en els seus salaris. A canvi, van prometre més control sobre el sistema financer i dures sancions per qui es passés. Però el Pacte de l’Euro de nou busca beneficiar les grans empreses i grups financers a costa del sacrifici de milions de ciutadans.

Per això l’amaguen.

Per això hem de sortir altre cop al carrer.

Per deixar ben clar que no volem una Europa pels mercats, sinó pels ciutadans.

Que ho sàpiguen…